Els ritmes és una sèrie de nou obres digitals que exploren, a través de cartografies abstractes, com es construeix i com es comparteix el coneixement en els ecosistemes d’aprenentatge actuals. Cada composició és una xarxa de nodes i formes orgàniques interconnectades, i alguns punts parteixen de dades de geolocalitzacions reals d’estudiants. Es converteixen, així, en metàfores visuals dels fluxos d’intercanvi i col·laboració de la comunitat UOC.
Les peces han estat creades amb programació i eines de codi obert, combinant tècniques generatives i dibuix digital construït en temps real. Amb un llenguatge no figuratiu, les imatges evoquen un coneixement viu, col·lectiu i en transformació. L’absència de jerarquies visuals i la riquesa de connexions reflecteixen la diversitat d’itineraris i experiències, i mostren l’aprenentatge de manera distribuïda i no centralitzada. Un procés obert, dinàmic i en constant moviment.
Els ritmes es una serie de nueve obras digitales que exploran, a través de cartografías abstractas, cómo se construye y cómo se comparte el conocimiento en los ecosistemas de aprendizaje actuales. Cada composición es una red de nodos y formas orgánicas interconectadas, y algunos puntos parten de datos de geolocalizaciones reales de estudiantes. Se convierten, así, en metáforas visuales de los flujos de intercambio y colaboración de la comunidad UOC.
Las piezas han sido creadas con programación y herramientas de código abierto, combinando técnicas generativas y dibujo digital construido en tiempo real. Con un lenguaje no figurativo, las imágenes evocan un conocimiento vivo, colectivo y en transformación. La ausencia de jerarquías visuals y la riqueza de conexiones reflejan la diversidad de itinerarios y experiencias, y muestran el aprendizaje de manera distribuida y no centralizada. Un proceso abierto, dinámico y en constante movimiento.
Els ritmes (The Rhythms) is a series of nine digital works that explore, through abstract cartographies, how knowledge is built and shared in today’s learning ecosystems. Each composition is a network of interconnected nodes and organic forms, with some points derived from real geolocation data of students. They thus become visual metaphors for the flows of exchange and collaboration within the UOC community.
The pieces have been created using programming and open-source tools, combining generative techniques and digital drawing constructed in real time. Through a non-figurative language, the images evoke a living, collective knowledge in transformation. The absence of visual hierarchies and the richness of connections reflect the diversity of pathways and experiences, showing learning in a distributed and decentralized way. An open, dynamic process in constant movement.
